Parent
de Badalona o d'Istanbul,
tant
si ets actiu com si fas el gandul,
en
aquest nostre món sense demà
és
molt difícil de guanyar-se el pa.
No
et donaré ni el més petit consol,
et
volaran un dia qualsevol.
Però
entretant evita alguns transtorns,
posant-te
ben cordats els pantalons
I
beg your pardon; Salvador
Espriu
Amable
Repòs va sentir a les notícies que faltaven set dies justos perquè
un meteorit de dimensions colossals impactés
de ple contra la terra. L'aürt s'havia de produir exactament un
dimarts en havent dinat i la
col·lisió,
deien, tindria el focus principal precisament a Barcelona. Amable
Repòs va remugar fastiguejat i haver
d'assumir
que havia
d'anul·lar de grat o per força la visita a ca l'oculista que
ja li tenia a punt
un nou model d'ulleres que tenien la impagable propietat
d'assecar-se en qüestió de segons després
de mullar-se en un dia de pluja.
Sense
esma
va
allargar el braç vers la tauleta baixa del menjador, va agafar el
paquet de tabac, va treure'n un cigarret, se'l va dur a la boca però
es va veure obligat a tornar-lo al paquet perquè no trobava
l'encenedor enlloc i li feia mandra tot d'un plegat aixecar-se i
començar a regirar calaixos.
Amable
Repòs va pensar que aquella situació per força li canviaria la
vida d'una manera o altra. Va
decidir
sortir de casa.
Mentre esperava que l'ascensor s'aturés al replà va veure que la
veïna del costat treia el nas per la porta; la
senyora Prudència Argentina, de cabells grisosos i pentinat deixat,
li deia tota esverada que home de Déu però on va, que no ho ha
sentit a les notícies que ens n'anem a prendre vent en qüestió de
dies, ànima de càntir? Amable Repòs, amb
un aplom granític,
li responia que sí senyora, ja ho he vist, només surto a buscar un
encenedor (va mentir) que m'han
esbarriat vés a saber on. A continuació, i sense fer fressa, la
senyora Prudència va desaparèixer de l'escletxa de la porta per
entaforar-se de nou al pis.
Al
carrer els
cotxes provaven de circular enmig d'una serenata desgavellada de
botzines de variats tons. Els autobusos, amb tot, no dubtaven ni un
segon a enfilar-se a les voravies i, astuts, s'estalviaven així els
taps circulatoris que havien format la resta de vehicles. Les
criatures bramaven i les mares, decidies, els propinaven sorollosos
mastegots a falta de botons per poder-los desactivar per uns
instants. Els homes i les dones que es dirigien a les oficines havien
perdut el discerniment i, amb la roba desmarxada, corrien com
l'atleta més veloç del món. Corrien però s'havien de resignar a
veure com la
gent gran
els avançava
sorprenentment en la cursa cap a enlloc després de desfer-se de
crosses i bastons que justificaven la seva aparent invalidesa. Amable
Repòs va buscar el paquet de tabac de l'infern de l'americana i en
va treure un cigarret però va recordar que en sortir de casa no
s'havia entretingut a remenar calaixos per trobar l'encenedor i, és
clar, va haver de tornar a introduir el cigarret dins del paquet.
Amable
Repòs va entrar a l'oficina d'una agència de viatges on els
treballadors miraven de controlar els tràfecs que generaven desenes
de
clients
que cridaven i exigien alhora que se'ls facilités un viatge a
l'altra punta de món com si això els hagués de deslliurar de la
mort immediata. Amable Repòs va aconseguir obrir-se pas fins a
arribar a la taula d'un dels treballadors de l'agència, un home
sense prou orelles per atendre tots els auriculars que li reclamaven
l'atenció. Es va girar de cara al públic tot enfilant-se damunt la
taula i, amb la diplomàcia que el seu nom i cognom li
proporcionaven, va raonar que senyors, que no ho veieu que no serveix
de res anar-se'n a la quinta forca? Quan es produeixi el xoc, la
deflagració també arribarà allà on sigueu! Jo de vosaltres,
honestament, no em mouria de casa i, en tot cas, em compraria un bon
paraigua per esmorteir el cop; penseu que ara se'n fan de molt
resistents! I sense
dir ni un mot i en qüestió de minuts,
els clients de l'agència van girar cua decidits i van sortir per on
havien entrat. Amable Repòs, satisfet de la seva obra, va baixar de
la taula, va treure's un mocador de la butxaca i va netejar
curosament la brutícia que havien deixat les sabates damunt de
l'escriptori de l'home de l'agència. A continuació s'hi va encarar
i li va demanar que veurà, acabo de sentir la tràgica notícia de
l'impacte del famós meteorit contra el nostre planeta i és clar,
com que ens queden escassos dies de vida, he pensat que ara és hora
de fer a cuita-corrents tot allò que no he pogut fer en els últims
deu anys. M'agradaria emprendre un viatge arreu del món, viatjar
pels indrets més amagats i no escatimar de veure cap dels paratges
més macos i inexplorats del planeta. En un moment, l'home de
l'agència li va facilitar una volta al món en una setmana a un preu
mòdic que ni Phileas Fogg hauria somiat. Amable Repòs va sortir
satisfet de l'agència i, per celebrar l'èxit, va remenar els
budells de l'americana en cerca del paquet de tabac. En va treure un
cigarret, se'l va dur a la boca però en qüestió de segons va
recordar que, renoi, de l'encenedor aquell dia no se'n cantava ni
gall ni gallina! i per comptes de demanar foc al primer passavolant
(mai millor dit), va tornar a entaforar el cigarret a l'interior del
paquet.
En
una setmana justa va recórrer la pràctica totalitat dels cinc
continents, va menjar i beure tot allò que era apte per ser menjat i
begut, va llegir els clàssics de la literatura universal que li
faltaven de llegir, va assistir a tota mena de concerts i espectacles
arreu del planeta, va conèixer gent de tota mena, classe i condició
i va tenir contacte carnal amb tota mena d'homes i de dones.
De
tornada a Barcelona, el dia mateix del tràgic desenllaç, va fer un
darrer àpat ara però frugal (no es tractava com pot comprendre el
lector d'anar-se'n a l'altre barri amb la panxa plena!) i va
dirigir-se
just al mig d'una Plaça de Catalunya completament deserta. La calor
era asfixiant i d'allí estant se sentia a l'horitzó ataronjat un
bruel eixordador que inutilitzava totalment l'aparell auditiu. Al cap
de mitja hora Amable Repòs jeia a terra envoltat de cadàvers de
colom però encara va ser a temps d'allargar el braç a l'americana
que tenia al costat i treure el paquet de tabac. Just en el moment en
què es duia el cigarret a la boca, la deflagració provocada pel
meteorit va donar-li foc molt gentilment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada